amaga't i prou

torna a la closca, manoi en acabat d’una llarga vida de crim de crim de crim – feres d’antuvi de soldat i de militar més apujat, i llavors de bòfia – te n’adones que t’has sobreviscut t’has sobreviscut t’has sobreviscut. què hi fots pel món encara? cap faç no reconeixes. ni la faç de la teua dona... qui és? la teua filla... what! qui són tota aqueixa gent amb cares arrugades de cera lluent? tanta de gent com has morta! tanta qui en la teua llarga trajectòria de mortridor professional no has sebollida – i sovint en acabat desenterrada per ço de canviar-la d’indret si l’indret si l’indret si l’indret esdevenia compromès no fos cas que corregués perill d’ésser descobert com els cussos de l’altra bòfia potser n’ensumaven l’aup... i amb què se t’ocorr tanmateix de despatxar’t nit on ets el guardià d’amples màquines en amples sales altre que en un raconet nocturn de fàbrica solitària amb un simple tornavís que t’enfonses sense por entre dues costelles fins que no t’esclata el cor i et brolla la sang pels ulls pel nas per les orelles...?