Exposats (o això rai que molt més lleigs ens hem de veure) S’ha trencada i ensorrada la façana del museu. Llibres venerables i quadres sublims ara a l’intempèrie i ningú no pensa ni pensaments a rescatar’n ja cap. Tothom amb l’ull jagut damunt la neu per veure si hi caplleva o hi fa mica llobada cap cua de crostó o fulla de col. Tots els rics han emigrats cap a la zona benestant sense quadres sense llibres sense neus. Home a peu, hi ets i t’hi estàs com a les onze ço és, com un pegat tot lleig com si hi véns només a fregar comunes. I tens encara els ulls clavats a terra per veure si t’hi trobes cap pistrinc escalabornat. Rere el níquel, ratat, el coure. Rere la façana, el quadre. Rere la llosa, podrint-te. |
Un brau bou bru beu breu brou - i amb briu brau. I el seu braire diu: bec bon brou i braic.