Gens abstracte - (vermeeresc)

Lleu casolà barceloní (quadre
concret)








La veig a l’altra cambra,

Asseguda al sofà dins la llum groga, càlida.

Duu una brusa rosa viu

En forma de pètals concèntrics,

Cada mena de flor cosida part la voreta

A les sis altres que la volten.



Fan bot els seus dos pitets entre les roses,

Paisatge deliciós amb dos turonets suaus.



Duu els bruns braços nus, el bru coll nu;

Sota els lluents cabells jacints,

A la cara colrada, els ulls negres,

Amb un blanc d’ulls esclatant-li de blancor,

I uns llavis vermells i lluents com la sang

Que bull al coll del brau llavorer,

O al coll del corser o estelló, més robusts i vigorosos,

Nafrats adés per mossada amorosa.



En aquesta cambra més fosqueta

Sóc a l’enceradet bo i ensenyat fórmules matemàtiques

A llur fill més grandet.

Llur filla mitjana és amb ells.

Ell parla de mi.

–Et dic que hi és – que fa, amb veu esperançada.

I ella: –Vols dir...?



I ara vénen amb llur fill petit en un cabasset.

Ella em veu i li pugen els colorets a les galtes.

Rojor sobre colror – beutat sucosa.

Sap que me la vull tornar a cardar

Llongament i fervent, com ahir.



Dic: –I què fa el petit...?

N’és de debò, petit; massa.

Quan el prenc, se m’esmuny.

És un cuc blanc, un viró, una larva amb espinada.

Tou i relliscós com un verm. I ara se m’esmuny

Verament com un cuc.

Abans no se m’estavelli amb un catacroc a terra,

Per sort, entre son pare i jo el salvem.

Li ve d’un dit que el crani no li hagués

Espetegat damunt l’escaquer de les rajoles

Que en domèstic escorç s’acuncen fins a la cuina.



S’escola l’esglai, i tots plegats bleixem,

Alleujats, i hi afegim qualque rialleta neguitosa.



Ella m’ulla, ulls humits, boca humida,

Cony humit, forat del cul bategós,

Mugrons eixorivits sota les roses,

Un coll vigorós i robust, bru, colrat,

Que demana més mossades, i xucls...



La fit intensament, la meua boca sense dir res

Diu: –Aquesta nit...



Llur minyó m’estreba la màniga.

Sóc el seu heroi – vol que tornem a la llorsarda,

A guixar-hi axiomes, teoremes, enigmes rai,

I que l’hi descobreixi doncs

Tant de bé de déu de tanta de fórmula

Meravellosament viva, és clar, matemàtica.