Escosíssim-los-els, tanmateix ardits
Escosíssiu el territori antic, els man.
Dementre que l’escoseixen, eu...
Agaf pel mànec el canó. Ara m’agull. Llavors
Engeguí el primer tret.
L’ocellúria s’esvalotà. I ells...
Farsants, elegíacs -
Elegíacs, oidà -
Tornaren amb catorze morts. Dels quals me’n fotí,
I dels qui els vetllaven.
Ara escosiríeu el territori novell...?
Sou-hi, doncs.
On, és clar, parteixen de cop i volta molt esbarriadament.
Prou!, crid, al cap d’estona.
Ningú, però, ja no em sent.
Sull, al planeta aliè, i moribund, n’esguard els satèl·lits que
Canvien vertiginosament ensems de formes i de colors.
De gegant a nan, de vermell de foc a blanc d’ultra-roent
(Pulsacions, durs batecs)
Els meus tous dels dits,
Botris sedecs, fan
Balluernes, pampallugues (estranys neons, neguitoses
Galivances).
L’estossec estireganyat,
Ranera proditòria - infiltrant-te’m, ca?
Com darrera serp gargamella amunt i avall.
Moribund, doncs,
Moribund, oidà.
Moribund, sense servents,
Brosses eixarreïdes als ulls, no veig
Ben dejorn sinó fosfès, aparicions sense solta ni volta
(Ni suc ni bruc, cert), d’on no en destríïc, doncs,
Cap averany.
Ep, tanmateix;
Tot i batut per la sang, sóc capaç de burxar
La pols burella cap a la fada flor,
Vull dir, el fat, el fat piu de la bombarra.
L’esclat, doncs,
L’esclat, oidà.
L’esclat. Un vent. Pertot
S’espargeix la foscor. Bocins
De cossos, rabents. Un braç
Cremat a les dents. Hi mossec.
Hi mossec, oidà, queixals de cendra.
Em trobareu tot plegat ben tip, adu
Clafert. El varengatge d’ossos entortolligats
A frec de sobreeiximent per cada trenc
Enllà. Doncs, i la pell, aitan febrida i
Lluent, malva, mirall de la salut sense
Cap altre truc de remeis, lletovaris, metgies.
La pell, espill del cel on, estàtics,
Els estels sobrevivents,
Com la qui es quilla lentament, s’admiraran,
Blaus pins amb agulles de nit sota la lluna, bo i durant
Una altra estona aitan perllongada com la son que els
Acluca, els cus a pleret les palpebres, i el son
Etern
(Etern, oidà) d’en acabat.
Esquerdes de silenci entreviades al martelleig.
Com ans coien les carns, ara ploien els rocs: fragments
De la muntanya. Vaig obrir la boca: un trau
Fosc, un pou.
De les dents de sílex, em rebotia la metralla.
Minyons, sou morts? - una micoia planyent.
L’aflat al coll, l’aflat lasciu de la rapinyaire,
Lleig! - escopín - lleig ocellot, gargall
D’amples ales ganxudes.
Tanta d’agoludam, tanta d’agoludam!
I això, l’ennuec, l’ennuec...?
Catipèn irrespirívola,
Irrespirívola, oidà.
Pudentor de podriment: la meua
Carcassa, indecent farnat,
Serp que a la gola te’m mors i rabentment
Et corroeixes, com la fusta corcada
Que m’entrellava, i espetega,
Espetega, oidà,
En mandrós plugim d’incomptívoles arestetes.
|
