Sempre fidels a la causa
Sempre vigilant qui entra i fuig
Sempre regirant les capses curulles de fi de curs
Que no s’enduguin, ca
Les ampolles de vi de la verema rara
Els fulls curiosos que ens feren riure tothom
Anuncis bellugadissos on estirant un piuet de paper
Despullaves trenta-quatre amants
Ah, i les precioses revistes pornogràfiques de col·lecció
La millor literatura del món
I amb les dones més respectables del món
Les qui se t’obren de cuixes de bat a bat
I mentalment els ompls lo cony
De gom a gom, i sense gomes, saps?
I les lletres d’amor entre els estudiants
Amb les marques dels llavis de les noietes escalfadetes
Les gotetes de saliva, les més groguetes de secrecions
Més secretes i flairosetes
Després de tots aqueixos milers d’anys
Vull que cada any el museu romangui inviolat
Al contrari, que any per any creixi
Amb les noves contribucions dels estudiants
I sobretot les estudiantetes qui suara pleguen
I se’n van a omplir el món de cuixes esbatanades
I conys exposats com mones de cremes i nates
I xocolata a pler
Sempre més i més complerts
Sempre creixent
Com creixen les mones de xocolata i carquinyoli
A la pastisseria de mon germà
Món fantàstic on s’aturen, indefectiblement atretes
Les figures més destacades de l’esport
Entre el seu museu i el meu
Tindrem bona part de la població en candeletes
Com qui diu servant el ciri
De l’expectació
“Sempre hi sereu ben rebuts”
Prediquem per l’urbs i l’orbe sencer
Sempre que no hi vingueu
A robar res
És clar
Sempre vigilant qui entra i fuig
A quatre rodes i a peu
A gas rabent i fumerades i grinyols de ferros
I escarritxos i garranyics de pneumàtics
O lliscant i repents i silents com llangardaixos
Sempre regirant les capses de fi de curs
Sempre fidels a la causa
Sempre amanits per a la confrontació
Sempre ull viu, mai no deixant
Escapar res
(Altre que els vostres conyets)
Mai no permetent que res ens sigui pres
Sempre disposats a l’estrebada, l’arrabassada
La falconada
Perquè el bé retorni a l’indret
O la fornícula
Mai no donant comiat ni lleure a res
Perquè ens sigui subtilitzat
Allò que pertany al museu no serà pas endut
Per ningú ni amb cap estratagema
Molt intricadot
O tan fi que fa plorar
Que us empesquéssiu
Sempre vigilant
Res no se’ns escapoleix
Res de vàlua, és clar
Altre que els vostre conyets
Suprem bé
De què cap museu
Mai ha d’ésser’n del tot custodi
Lliures sempre com les bestietes més
Decoratives
Per tal d’omplir el món de joia
Ocellets del paradís
De qui la piuladissa gens esconjuraire
Bavallosament
Repenjats barrufellament
Nedant en somnis
Repenjats als batents de la ginella
Repenjats a la tova vasa
Repenjats al dur muntant que furtiu
S’entremet entre ossos d’esquelet
Repenjats al cancell on ni una agulla de contraban
No se n’escola
Bavallosament
Oronells alats
Narius vibrants amb les vibrisses dels pelets
Qui individus es pretendrien i se n’anirien
A campar autònoms pel món
Com filets
Fets cuquets monomaníacs
Com espermatozouets atraçats al pinyol
Magnífic, relluent, solar, de llur fi
Bavallosament
La piuladissa dels ocellets
Paradisíacs
Els conys
Bavallosament
Bavallosament
Ens encaterina
Mentre vigilem
Amb ulls d’astor
O d’esparver
I regirem cada capseta plena
Plena de secrets
Que tanmateix
Quina esgarrifaó!
Prou ens haurien d’estar fins i tot a naltres
Vedats
Tret que per a això hi som
Ja ho he dit
Per a ficar-hi el nas.
|
|
