Del somni a l’altra cosa
Món somiat
on les dones se m’eixarranquen
quan em veuen.
“Fica-la ací dins, ca, per poc que et rotés
a lloure, tu
prou t’és llegut
minyó vivaç
fica-la-hi, i envant!”
Per això són tan “putes”
(i ah, llas, tan criticades doncs com a putes
per impotents mentals com en Roig, n’Eiximenis
i tants de milions i milions d’altres “savis” pertot)
perquè això:
perquè no se’ls eixarranquen lliurement quan els veuen.
I per això les respect jo tant:
perquè
se m’eixarranquen
a lloure
tantost em guipen.
Car al capdarrer és molt més puta
no voler’s eixarrancar’s
sinó amb qui us procurarà qualque benefici
- sovint (més puteria!) d’amagatotis -
que no pas eixarrancar’us-e lliurement
honesta
neta, sense...
Amb algú tan escarrutxat com jo
i tot.
Les dones inventaven adés
amb això del cony tapat
la transacció subreptícia
l’impudicícia prou reditícia
la magarruferia meretrícia
les estrafolleries, l’engan.
"No pegareu pas una monja!"
Mes què vol dir monja altre que tapar’s
encara més
lo cony.
I mentrestant la mestra no sap ni rentar plats.
I ara que vaig en autobús
en autobús perdut per viaranys perillosos
pedregosos
i el cul em va saltant
botxinejat
tanmateix el viatge em diverteix
car estic escoltant ambtant
les velles també molt sàvies qui parlen d’esports
i porten alhora llurs morts molt maltapats
amb mortalles que semblen tovalloletes
de cony.
A cada sacsada, se’n destapa algun.
"Estiga-te’n!" El repten, i li etziben un carxot.
Si passem mai per cap túnel
lleterades de cendra a les tenebres
se’m disparen com trets
a la babalà.
La revisora s’esclafeix.
Té un riure truculent
que els cotofluixos embeu
de gens atraients
secrecions.
Es regolfa a l’escalf i resclum
del vehicle una boira
gens salutífera
prest irrespirable i tot.
Món de somni el meu
on les dones se t’eixarranquen
i tot hi és doncs pau i felicitat.
Tret que l’autobús té llavors
qualque accident o altre
i tothom ha de baixar
amb morts i sense
amb agra cara de no haver enllestit
tampoc
l’orgasme.
|
|
