[Amb dits com cames d’homenic, escoseixen les cosidores per selva pollosa de capet de germanet Vers d’Arthur Rimbaud, anostrat per en Lleó Ferrer i Arxipenka] Cap pollós solcat per monitoris dits de cosidores S'arruga el front de l’infant ple d’irritades ones Que s’estavellen a l’eixam blanc dins somnis vagues... Se li atansen a l’espona dues dolces minyones De qui les ungles esmolades relluen com dagues. Són ses germanes grans qui el menen a la finestra, Prop l’aire blau que banya els tous de flors que escumen, I als seus densos cabells on el rou ja es segresta Llur dits fins, ullprenedors i esveradors s’hi embarumen. Ara sent el cant de llurs alens esporugueïts Que envernissen amb llargues mels herbes i rosers, I que sospirs ensalivats interrompen; els pits S’aixequen i la llengua al llavi estronca el desig de bes. Llurs pestanyes sent batre en les fosques sentors mudes I sent llurs dits elèctrics i delicats si atzufen, Sota llurs ungles imperials, els polls qui amb menudes Traques de comiat la indolència grisa li estarrufen. A poc a poc l’empioca la mandra espessa, Deliri cacofònic d’instrument mal reglat; Com li fa l’efecte que les carícies perden pressa Alhora li ix i se li estronca l’optat d’haver plorat. |
Un brau bou bru beu breu brou - i amb briu brau. I el seu braire diu: bec bon brou i braic.
dijous, de setembre 18, 2008
Cap pollós escorcollat (Rimbaud-Vilòbit)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada