Un brau bou bru beu breu brou - i amb briu brau. I el seu braire diu: bec bon brou i braic.

dilluns, de març 05, 2007

en Marcial de qui les opinions es respecten
















(La dona d’aquell exuberant català de Roma, en
Marcial, se li queixa que per què se n’ha d’anar ell de nits a cardar’s
jovencells quan ella mateixa posseeix un trau del cul que hom podria
emprar per tal d’obtindre la mateixa glòria que no cardant ell els trauets
dels tendres al·lotells. En Marcial li diu que el forat del cul d’una dona,
llas, és una mena de segon cony, massa balder, no pas un estretall tan
estret i deliciós com el culet d’un
jovencell.)
















“Em pescava quan era dolçament cardant amb els minyons

Aquell collons de donota, i em diu que guaiti:

Que també un botó de sés ella rumbeja. La dona d’en Jou

Mateix així se li queixava, diuen les bíblies d’adés.

Mes quin cas en fotia en Jou? No cap! Car amb el seu minyó

Continuava cardant. Hèrcules fotia el mateix, i no és pas

Que a la seua dona li manqués un segon esfínter més baix.

I doncs, exemples rai, a les bíblies d’adés; en Febus

Rere la xicotella, i tanmateix s’abeura al cul d’un minyó.

N’Aquil·les no es pot cardar la llunyana Briseis, això rai,

Doncs, car amb en Patrocle hi surt guanyant. Fotries bé

De no comparar gaire el que tens amb allò que els mascles tenen,

Muller. Tu el que tens és un cony de parell de conys, i res
més.”















peixos hi pongueren