gaia Djuna i la seua traça palesa

Djuna Barnes: Dona “repulsiva” Cinquena Avinguda amunt (1915) Qualque jorn sota l’estel Dur i nu Qui al lluny remot Fa que lluu Sabrem la dona qui ets Que ets tu. Car tot i que als fems et llencen Extramurs Amb les cuixes i les ruixes t’entrebanques Mocador rus De coll per on dius la bogeria Del que pren curs. T’hauríem de veure estesa Ulls de lleixiu T’hi tocaríem potser el cul Sots el voraviu I sentírem com t’esgaripes Crits de perdiu. No hi reeixíem pas. T’acollonies Morta de fred Mig tombada pels camps A fer l’ullet A qui reveles a cau d’orella El lleig secret. Veuríem llavors com molla T’escalfes I com baten la teua samarreta I les calces De tants de cors com secretaren Al llit d’on t’alces. I ara t’esbalces amb cabells esborifats A xuclar Dels llavis d’entrecuix el rou vague De l’íntim salivar Orgia en degoteig babilònic: harem Sense paixà. Abans no n’hauríem, d’eixa dona Dita de tu Abans, quan mig tombada damunt El seu tors nu Xuclares l’amarga llet de ta mare Com qui menja cru. Llençada amplament perquè caiguessis De musell Nua, femella, xiqueta fastiguejada Fusell Embussat – i, esborifat, sallant per la galàxia El teu ventrell.