Solaç salaç de cèl·lula ancil·lària

Solaç salaç de cèl·lula ancil·lària







Ah, indelebles matinades de bisbe dilecte maldant faldes amunt!



Dolç gladiol qui ens duus udols i miols melòdics!



Tant de deler a gomboldar-hi, baldament redundés

en lúdiques il·lusions

per les arreludes fondalades de l’al·ludit quòdlibet!



Diem-ho clar: Esternuts d’orgasme.

Qui diu “atxum!” diu “gratulls!”.

I eixavuirir’s vol dir escórrer’s...



Saludi tothom aquest preludi i fiqui-s’hi, simfònic.



Les benaurances del bisbe Gratulls - aquell qui al bec

hi duu l’orgasme - són infal·libles.



Tantost el bisbe en acció, se’t mullen els ulls,

et pruu la punta del nas, et pruu (encara pus!)

la llenegoseta claueta del plaer.

I llavors, què...? Melmelades d’orgasme.



Posi’s un didal al “dildo” i, dèdals amunt,

burxi-hi - sense fer-s’hi espetegar tampoc cap delicat

tendal de tendrum - que ningú aitampoc no vol, galdós,

anar de dol.