malentès (x3)

1. Illot consuetudinari al Pacífic A l’oreig de l’ombreta, ben jagut damunt l’hamaca Llegia un plec de revistes de tot lo món. Tot d’una, sense enfocar, passat el pampallugueig D’un tou espargit amb fulles d’arbres a mig assolellar Me n’adonc, dins la distància, de quelcom que Lleugerament i vaga, es mou— Ausades, m’entretocava jo també per cabal Manoi, guaitaràs: oi, xiquet, ca? I quin insecte, ecs Més lletjot i arronyacat! On, allavòrens, tot seguit No et fot, i és clar Cargolava els ulls com cal, i haig de para’m les potes De l’esment traït pels senys seduïts per la revistalla Car allò de fet és un hom, és a dir, revera Un home qui Encorbatat i tot, se te’m regava, gens secret Ell qui sí amb el broc de la mànega ferm a una mà El jardí —

2. Sovint confonc Hi ha la regatera D’una caguerada de moixó Damunt el vidre de part darrere Del meu cotxe. Cada vegada que tomb El cap per a girar o per a Canviar de carrilet El cor em fa un salt D’haver passat algú Aitan a frec Ah llas, i sense haver’l vist pas abans Car confonc Tota l’estona La caguerada del moixó Amb una persona Qui portés Si fa no fa Blancs i burells Els pantalons i la camisa.

3. Tot enrampat Rond la casa esperitat No fos cas que mai hi haguéssiu tornat I tornés a fotre els peus a la galleda. Ara, de cap manera no puc encobeir Que abandoneu un llum encès – Sempre cur a apagar’n aitan tost Com em sembla que us n’oblidàveu cap. Adés suara, abans de fer el sopar Cuita-corrents rentava els plats. On, de cua d’ull, una llum em sobtava. Idò, tots aquests watts malaguanyats! Car sé tanmateix que tots quatre Sou encara festejant per baix. Ah, maleïts, doncs, a tota erra Mans mullades i tot, corc com un boig a.... Banau, peronet, també tu, tit, on vas...? Fotrem goig. Tornem’ns-en a l’aigüera. Badoc dels ous, què cony vull apagar...? Buf! Prou que tot d’una me n’adonc: la llum Que aitant m’empoixevoleix la fa Una bombeta, ah, llas, massa enlairada. Amb quin interruptor vull empassar’m (Amb una altra desdenyosa ditada) El Sol ponent mateix, el Solell vermell I crement qui, traïdor, darrere meu Finestra del menjador a través S’emboteix justament doncs... A tocar’m la pereta.