Invitation to the blues

Invitació per a patir – cantat per na Holly Cole Amb davantal i espàtula la tens davant les caixes Repassant els lliuraments d’ahir, I els rebuts i les rebaixes; et puja un neguit salvatgí I et sembla tota una invitació per a patir. Ets sents gallet i alhora incert, i ella fa tanta patxoca Rere la caixa del magatzem, i et quedes com una soca Pensant si deu tindre company, o si li abelleix de sortir, I et dius que ara el que et cal és la paciència d’un saurí. T’acaba de dir: “Com voleu els ous: al plat, o barrejats?” Dius: “Tant se val, com me’ls féu seran d’allò més acceptats.” I ella potser pensa: més val anar a pams; L’home fa cara de trobar’s entre estacions, Les sabates polsegoses, de retorn de massa invitacions. Els ulls se t’hi encasten, has demanada una altra tassa, I et vessa el cafè amb aquella gràcia, I com bromeja amb els clients, i ara diu a algú: “Doncs no! El meu marit era una màquina atrotinada, i costa de pair Tant d’esperit de vi, i el somni sols s’eixoriveix així: Amb una nova invitació per a patir.” Mes és cert que tenia drut, qui a part de drut jugava brut: Et donava un cadillac rosat i un acompte al banc, Mes t’abandonava de jorns per dones més comcals, I sols et ve de nit, trompa i brut, ja no et diu ni bèstia què hi fots aquí, I ell i l’altra t’ho prenen tot, cotxe i acompte, I et deixen una invitació per a patir. I ara tu et dius: Potser sóc un il·lús, ja tenia tiquet Per a l’autobús, però l’he tornat; vull quedar’m aquí; Tinc cambra a la dispesa; diuen que lloguen a l’empresa, O despatxaré benzina... I sobretot ací puc vindre a sopar-hi cada nit; Ho he anat sospesant, ja ho tinc decidit: Acceptaré la teua invitació per a patir.