Tot comença bé per al pastís
Sempre que havia volgut imitar els mestres
Fer llurs formes d’alta pastisseria
Trobava al capdavall que la farina
Era haguda sabotejada.
Tot començava bé per al pastís.
Pas a pas, seguia les instruccions
Barrejava a poc a poc, mes amb prou traça
I com qui diu amb la mà trencada
Els ous, l’oli, les essències...
Mauraves llavors una pasta d’allò més dúctil
Mal·leable, grogueta, lluent, flairosa, greixoseta.
Mes quan calia afegir-hi farina
Car allò que fonyegaves era massa tou, no prou làbil
L’escàndol s’escunçava.
Què és això...! S’esglaiava el sobrecoc.
Car tota mena de brutícia eixia de la bosseta -
Herbotes, palles, pellerofa, bocins de carn podrida
Escarbats de totes menes, vius i morts
Roplegats qui sap per on.
M’han sabotejada la farina
M’han enverinada la farina
Em volen enverinat...
Tractava de dir, mes cada mestre em guaitava
Amb malfiança; no anirem pas
Enlloc, semblava dir.
Cada mestre em guaitava amb fàstic
Cada mestre se’m treia al capdavall
De sobre
Cada mestre em sobreprèn sense contemplacions
Cada mestre, ecs...!
I deixa’m escombrar tot això cap a les escombraries
I deixa’m amagar
Ben amagat, empaitat per sempre més
Pels cucs de la farina
Pels sobrecocs ganyons i molt ofesos
I els cucs enferotgits de la verinosa farina
Traïdorencament adulterada
Pels bares
Llefiscosos
Repents
Tapats enemics.
|
