Braç i Llac a l’ergàstul ans l’afusellament

Robert Braç i Llac (també Robert Brasillac): Joiells (1945) Joiells Mai he tinguts joiells Ni anells, ni cadenetes als punys, Són coses mal vistes a ca nostra Mes ara em fiquen la cadena als peus Hom diu que això no és prou baronívol, Són fet per a les noies el joiells Mes avui com es fa Que m'han ficat la cadena als turmells? Cal conèixer-ho prou tot Cal tindre curiositat per allò nou: Estrany és l'hàbit que hom m'imposa I estrambòtica la doble armella. És fred el mur i la sopa magra Mes m'adreç envant, el cap ben alt, Ressonant com un rei negre Adornat amb el seus joiells de ferro. O: Joiells Mai joiells ni anells he tinguts, Ni als punys polseres ens hi veus. Trobem que són xarons embuts – Ara em collen el cep als peus. Tot això no és gens baronívol; Per a les noies els joiells; Mes avui com es fa, donívols, Que em foten la corma als turmells? Reconec que mai no ets prou savi, És bo ésser curiós amb el nou, Mes estrany és l’hàbit que em clavin, Repugnant el jou que em clou. Minestra magra – i fred mur, Mes ple d’urc avenç, i ja us fotreu, Rei negre, de qui retruny dur Tant de joiell de ferro arreu.