Un brau bou bru beu breu brou - i amb briu brau. I el seu braire diu: bec bon brou i braic.

dimecres, de maig 17, 2006

Onades d'àcid







Passi-ho bé, o Dues maneres de fondre’s








Passejàvem de bracet per les barriades altes.



Ens sobtaren els aldarulls.



Empentes rai; la gentalla renillen d’impaciència


Boques roents se’ns foten a la cara.



Odi nodreix odi ràpidament.



Un armat es despatxa cap a nosaltres.



Com s’immisceix a la nostra mortalla

Ens ajupim...



Ens agenollàvem (en plec acostumat)

Perquè ara lo cap ens fos tolt.



Tret que alhora burxàvem adeleradament

Amb les urpes la terra.



La terra. N’eixiren en escamots reguinyosos

Els gats del soterrani.



Centúries closos, s’havien anats reproduint ells amb ells.



Ara bestialment afamegats

Molt pudents i bruts, ixen a la llum reganyant i famèlics.



Famèlics, amb un de monstruós

Entre l’esparracada munió

Semblant a hirsut pol·luït ornitorinc

Qui em té l’ull robat.



Robat; si gosava, el roplegava i me l’enduia a la platja també.



Platja on assegut t’ensorres lentament

Per a tornar’t també sorra...



Sorra en sorra, fos

Com monument si fa no fa antropomòrfic afaiçonat amb sorra

Que al capdavall et reconeixes que

No pas altre totes aqueixes hores no fores.



Totes aqueixes hores, mentre guaitaves endavant

La dona.



La dona qui com totes les altres dones


Qui s’aventuraven a l’onada qui les despullava

I llavors espellava

I llavors entre els breus esgarips d’esborronament

En feia esquelets

Com ara si l’oceà era oceà d’àcid

S’aventurava a l’onada.






peixos hi pongueren