Un brau bou bru beu breu brou - i amb briu brau. I el seu braire diu: bec bon brou i braic.

dijous, de febrer 09, 2006

Pastoral cinquena








Fes d’internats





—Oh, límits inabastables de la meua estupidesa.

I s’hi afegeix el barreig

De rudiments de ço que aprens durant lo jorn.



Les propietats escaguitxoses del suc de iucca,

La representació còmico-sacra de qualque domàs de Lucca,

Tant se val si genuí,

O apòcrif, heretget, descombregat i pukka…



Els focs follets dels cemintiris,

El tremolor de la feble viu-viu dels ciris,

Savis tastets de litargiris…



Els còmplices acoltellats,

Els reis penjats i escapçats,

Els telamons trempaires…

(—Se’t fa ara la boca aigüetes…?)



L’ubiqua franquesa del desig imbarrable,

La por a les cruels malalties,

I tanmateix l’impuls suïcidari, l’autofàstic…



Les mil-i-una nits de por, doncs,

Amfibi, guaitant entre corrents de foscor

La llúpia accelerada…, manxant envant…,

Com parruf qui s’alçurés, i tragués,

A dolls i grumolls, caps de gàrgoles…



—Si balla, m’esglaia, m’esborrona, m’esgarrifa…

(O diguem-li’n xeix), i, quan canta, m’escruixeix.



—N’excel·leix, a fer’m la vida un tràngol, n’excel·leix.



Lleterades al trebol que el sentdemà cal esborrar,

Malament, amb mocadors.



I, més tard, càbala greu, de molt de feixuc “pon-ne, si pots”.



—No ho sé, no ho sé…

No ho sé com s’acabarà, no ho sé pas.



Davant les aigües beneites per als beneits, hom pondera

La gràvida qüestió.



Els frarots deliberen, amb posats greus,

Sobreeixint fictes virtuts,

Si allò fastigós que ara hi malsura

No foren pas mocs d’infecció.



A throatful of frogs.



Amb goles gargalloses diuen: —I si no fos només gargall…?



—I si fos…? Fem-nos-en creus.



Freses de peixos d’entrecuix, és clar

(Lleterades amatents, ara ho endevines),

Prou en van plens, els missals, de dones nues,

Pecadrius rai, i violades i filles qui paguen

Amb l’himen qualque irrisòria criaturada,

I pares cruels de fàcil agressivitat,

I minyons enfletxats, amb musculets rodons,

Tortures tortes, bonyets estranys.



Fresses de fullaraques,

Estampetes o retalls de revista per a pelar-se-la,

I crists amb pits i peludet enfony dibuixats damunt,

Tot s’hi val, entre els paperets curts

Que engloben les lliçons que ara vindran,

Si hom aixeca un calze de ninots

Entre baveigs de matràfola

I encara no sé pas quins altres pebrots,

Car, fet i fet, ostes i falòrnies rai,

I llavors, som-hi, al capdavall, sant tornem-hi,

Això volem, això aprenem: Tall de destral,

Tall de destral.





peixos hi pongueren